Les animes perdudes al passatge dels malsons

Aquesta història comença en plena guerra civil espanyola.

L’any 1938, a València, dos ciutadans nord-americans esperaven ser repatriats. En William Lindsay Gresham havia vingut com a voluntari a defensar la República Espanyola. Mentre esperava, ja a les acaballes de la Guerra Civil, bevia i parlava amb un altra voluntari: Joseph Daniel Halliday. Aquest últim havia treballat com a firaire i li va explicar a William una història que el va impressionar profundament: havia conegut una atracció de fira anomenada «el monstre» que consistia en presentar una persona que, embrutida i salvatge, arrencava amb les dents el cap de pollastres vius. Aquests «Geek Shows» eren comuns en les fires als inicis del segle XX. Normalment aquest monstre no era res més exòtic que un desgraciat alcohòlic que s’avenia a fer això a canvi de la seva ració diària de licor.

En Gresham es va horroritzar i obsessionar amb la terrible història. I la va haver d’escriure. Aquesta va ser la base de la novel·la «Nightmare Alley». Podríem traduir-ho per «Carreró dels malsons», o millor, i escombrant cap a casa, com a «Passatge dels malsons». Altres interessos de Gresham, com el Tarot o la Psicoanàlisi també van influir en l’escriptura de la novel·la.

El llibre es va publicar al 1946 i immediatament se'n va fer una versió cinematogràfica un any després. La pel·lícula de 1947 la va protagonitzar el famosíssim Tyrone Power, que lluny dels seus papers habituals d’heroi galant i encantador, aquí feia un paper molt més complex, encarnant un personatge fosc, entabanador, egoista i cruel. Un personatge al que seguim en el seu ascens i la seva caiguda, convertit en un Ícar firaire, que intenta volar amb els seus trucs de mentalista massa amunt i acaba caient de nou a la fira, però ara molt més avall. No revelem l’argument. Tant la novel·la com la pel·lícula son altament recomanables. I la pel·lícula retrata visualment molt be el món de les fires d’aquella època.

Els traductors espanyols de 1949, quan es va estrenar el film aquí, van decidir traduir «Nightmare Alley» com a «El callejón de las almas perdidas». I hem arrossegat aquest títol en la la traducció al castellà que l’editorial Sajalín va fer de la novel·la l’any 2011.
I per acabar, l’any 2021, Guillermo del Toro en dirigeix una nova versió. Aquesta val molt la pena per la reconstrucció que han fet d’una fira dels anys trenta del segle vint, amb una qualitat estètica innegable i un ambient oníric que absorbeix l’espectador. Ara bé, al meu entendre, pel que fa al desenvolupament de la trama o a la composició dels personatges, és superior la versió de 1947. Molt més concisa, amb unes quantes idees clares, amb una limitació de recursos que la fa més directa, jo, personalment, us recomano el film protagonitzat per Tyrone Power.
La versió de 1947 la podeu trobar a Filmin, la de 2021 a Disney+. La novel·la la podeu trobar a les llibreries o a les biblioteques. Si sou de Santa Coloma de Gramenet, la tenen a la Biblioteca Central.