Imaginant el Passatge Insòlit

L’equip que tirem endavant el Passatge Insòlit mai hem volgut que la nostra tasca fos ser merament uns programadors. Des de la primera edició hem intentat crear un entorn, un espai al voltant dels espectacles que havíem programat. Volem, pretenem, intentem que el Passatge sigui una experiència immersiva. L’ambientació d’aquest entorn, la seva llum, el seu so, els nous espais que creen les carpes i les atraccions, converteixen el Passatge en tot un món que, per unes hores, podem habitar... i que encara estem inventant!
Sí, el Passatge és una fira, però no en el sentit d’espai on s’hi venen i compren coses, sinó en el sentit més infantil del terme, en el sentit que li dona a la paraula una nena o un nen quan diu: «Vull anar a la fira». Ja entenem que no vol anar a comprar o vendre vaques, espectacles o mostres. El que vol és pujar a atraccions, jugar a jocs de punteria o habilitat o entrar en una barraca de fira (aquesta ultima activitat només si aquest hipotètic infant és d’abans de mitjans del segle XX). Aquesta és la fira que reivindiquem.
Aquest és el nostre Passatge Insòlit imaginat. Un espai on el públic pot entrar i triar on pujar, què veure, a què jugar. Que pot simplement badar, deixar-se dur per la màgia de l’entorn. Que pot parlar amb veu normal, sense cridar, sí es troba amb algú, perquè el so ambiental està dins de límits civilitzats. I pot entrar a veure una proposta de teatre, de circ o de titelles sense gastar ni molt temps ni molts diners, per que els espectacles son de curta durada i a preus populars. I aquest curt acte l’ha de sorprendre, meravellar-lo, fer-lo riure, potser plantejar-se algunes coses. I al sortir potser pot seure en una taula, prendre alguna cosa i comentar-ho amb algú que s'ha trobat. Pot venir sola o amb família o amb amics o amb nens i nenes. Perquè el Passatge te coses a dir a tots els públics. Així de fàcil. Així de difícil. I ara que fem divuit anys ho expliquem perquè això és el que volem ser quan siguem grans.